INDIAN SABADELL

1 de Desembre, Dia Mundial de la Lluita contra el VIH/SIDA

Les orfes de la Sida a l´Índia. El Yin i el Yang

El Yin:

La Tajasuani va arribar als Orfenats el Juliol d´aquest any. La Tajasuani, té uns onze anys i va perdre els seus pares; ella és una de les milers d´orfes de la Sida d´aquest país.

La Tajasuani, “Taju”, com l´anomenen les seves noves companyes de l´orfenat, va arribar amb una llista molt llarga de noms i nombres de telèfon a la butxaca. La Germana Elis me l´ensenya, “deuen ser parents i amics de la família”, em diu. Una llista llarguíssima de noms en hindi , escrita en una fulla de llibreta, una llista llarguíssima però ningú la ve a veure, la Tajasuani està sola.

La petita Taju no s´adapta als orfenats, vol tornar amb la seva família, troba a faltar a les seves germanes, elles han estat més afortunades, no són portadores del virus de la Sida, segurament van néixer abans que els seus pares s´infectessin. La Taju va néixer en un mal moment i ara fa nosa, fa massa por a la seva família.

Per la majoria de famílies Índies fer front a les despeses d´una malaltia crònica com el VIH és absolutament impossible.  A l´Índia no existeix una sanitat universal gratuïta, “llavors si ens costa tenir menjar tots els dies de l´any com podem pagar la gran quantitat de medicaments que pren cada dia la Taju”, deuria pensar la seva família. “ a més,  la Taju no es casarà mai...qui es voldria casar amb una dona malalta, infectada, que dispersa la mort de només tocar-la?... i si encomana la seva estranya malaltia al petit Aadit!! Qui ens cuidarà quan ens farem grans!!”

Entro a la petita sala d´hospitalització de l´orfenat, “la Taju està allà perquè no es troba gaire bé”, em diuen, “des d´ahir que no para de plorar”, em comenta la germana Elis, “la Taju no parava de demanar-me que truques a la seva tieta, al final la vam trucar... no hagués hagut de fer-ho, la Taju va parlar amb ella: “tieta vine’m a veure”, “No tinc temps!”,   l´hi va contestar ella i va penjar-l´hi el telèfon.

Us diré una cosa, jo tinc quaranta-dos anys i quan no em sento estimada encara ploro, com ho fa una nena d´onze anys per sobreviure a el dolor  de sentir-se rebutjada per la seva pròpia gent, aquells que més l´han d´estimar i protegir...??

La Taju no vol seguir en un món que no l´estima, que no l’entén, que l´hi té por, la seva ànima ha pres una decisió i no menja, no es vol prendre els medicaments, la Taju se´n va.

El Yang:

Les germanes de la congregació “Helpers of Mary” regenten dos petits orfenats a dues hores de Mumbai. En un orfenat hi viuen trenta-quatre nenes i a l´altre trenta-nou nenes portadores del virus de la Sida.

Em trobo al segon orfenat, desprès de visitar les nenes em reuneixo amb les germanes per prendre el te , “chai”, aquesta costum anglesa és una bona oportunitat perquè les germanes m´expliquin històries, històries d´esperança com aquesta:

-“ Recordes la Lipika? Ja ha deixat els orfenats i s´ha casat!! Si, si s´ha casat!! Es veu que hi ha unes webs que et posen en contacte amb altres persones amb VIH del país, és una web per a trobar parella però per persones amb  VIH, oi que és increïble?!. La germana Meena té un somriure d´orella a orella m’entrés m´ho explica. La resta de germanes em miren amb ulls brillants com expectants per veure la meva reacció a la història.

“Doncs bé, la Lipika va trobar un noi que com ella és portador del virus de la Sida i que també rep tractament i  té la malaltia controlada. S´han casat, em diu, estan molt enamorats!”

“Això no és tot! La Lipika ha tingut un fill!. -“Com?!”, dic jo. “Si, si, un fill, un nen, completament sa!! Tal com ho sents!! No és portador del virus!!”.  La meva cara s’il·lumina i les germanes somriuen complagudes.

“El metge del poble, un gran home! L´hi ha estat molt a sobre durant tot l´embaràs i l´hi ha donat la medicació necessària perquè la Lipika no transmeti el seu virus al fetus i aquí tens el resultat un nen completament sa!!”

“T´imagines el què ha significat per la resta de  nenes la història de la Lipika?!”.

Si, m´ho imagino! En una societat en què quedar-se soltera està molt mal vist, que una de les seves companyes hagi trobat l´amor  i hagi pogut crear la seva pròpia família com una persona sana, portar una vida normal amb un fill sa... aquesta història ha omplert d´esperança i alegria aquest orfenat, una injecció d´esperança i de vitamines molt més efectiva que qualsevol píndola.

Aquestes són les dues cares d´una mateixa realitat, el yin i el yang, l´estigma i la ignorància en front de l´esperança i la plena integració en societat.

Ara ja des de Sabadell, rebem notícies de la petita Taju quasi cada setmana. La seva germana gran ja ha acabat els exàmens i la visita freqüentment.

“La setmana passada va venir als orfenats per celebrar el meu aniversari” m´escriu la germana Elis per whatsapp. M´envia una foto seva amb la Taju i la seva germana gran, “la Taju ja menja i es pren la medicació”, em comenta.

Potser l´ànima de la Taju ha canviat d´opinió i ha decidit quedar-se.

Núria Crusafont

Indian Sunrises