NEWSLETTER DESEMBRE
TU TAMBÉ ETS PART D´AQUESTA HISTÒRIA
Apreciat soci/a, amic/a de Indian Sunrises,
en aquest Mail informatiu volem fer-vos arribar la primera crònica de la nostra visita als Projectes de Mumbai Smiles (Sonrisas de Bombay Índia). Et volem transmetre, les nostres primeres impressions i emocions al conèixer en persona als nens/es i famílies del Projecte HOPE. Esperem que gaudiu de la lectura i un cop més gràcies per donar Esperança.
18/11/2013
Marxem aviat de l´hotel,
no volem arribar tard a la nostra cita amb Mumbai Smiles. Ens rep la Natasha, a
qui ja vàrem poder conèixer a Sabadell, doncs va ser una de les nostres
invitades al Sopar Solidari, que les nostres entitats vàrem organitzar, el
passat mes d´Octubre, per recaptar fons pel Projecte HOPE.
Comença la nostra visita
amb una reunió informal amb el Narendra, el Director de Mumbai Smiles. Bon dia
Narendra! Tu i jo ja ens coneixíem! Te´n recordes de l´última vegada que ens
vàrem veure? Parlem del nostre antic projecte, els nens i nenes VIH, de la meva
visita del dia anterior als orfenats i ens lamentem de que el projecte no
pogués tirar endavant.
La Núria i jo veiem molts
canvis a Mumbai Smiles, en Narendra ens ho explica, ens explica que les ONGs
neixen i creixen gràcies a l´aprenentatge i amb el conseqüent canvi evolucionen
i es fan millors, més eficients, aquest és el cas de Mumbai Smiles, que està evolucionant
per donar un millor servei a les comunitats més desfavorides del barri
d´Andheri Est, dels Slums d´aquest barri de Mumbai.
La Natasha ens fa una breu
presentació dels Projectes de la ONGD, ja coneguts per nosaltres i finalment
arriba el moment més esperat de la visita. Agafem el cotxe i marxem a
l´Hospital Holy Spirit, on coneixerem els nens i nenes del Projecte HOPE, d´oncologia
pediàtrica de Mumbai Smiles.
Arribem a l´Hospital.
Intento fer alguna foto de les afores del recinte, un guàrdia m´ho prohibeix.
L´Hospital és un lloc molt agradable, nét, gran, amb molta llum, lluny dels
tètrics hospitals que havia visitat en altres ocasions. Tot i que l´interior de
cada habitació amaga petites tristes històries, l´ambient de l´hospital és
alegre.
Dintre l´hospital ens
trobem amb el Dr Nirmal, responsable del Departament de Salut de Mumbai Smiles.
Desprès tenim una petita trobada al despatx de la Cap de les Germanes que
regenten i cuiden els malalts del Sagrat Cor (Holy Spirit). Les germanes van
vestides de color blau, algunes duen una bata blanca, ens miren somrients i ens
estrenyen la mà.
Seguim la Natasha, al Dr
Nirmal i a les Germanes pels passadissos plens de llum de l´hospital fins que
ens fan entrar en una habitació. Entrem. Quan sóc dins el cor se´m glassa, em
miro a la Núria, sembla tant impressionada com jo. Ens fan seure. Seiem. Davant
nostre, asseguts, mirant-nos encuriosits, alguns dels nens i nenes del Projecte
HOPE i els seus pares. Alguns d´ells han vingut a l´Hospital per fer-se una
revisió, d´altres han sortit de les seves habitacions, i tots ells són allà
asseguts davant nostre mirant-nos. Ara si, ara ja podem posar cares als
beneficiaris del Projecte HOPE i a les seves famílies.
Ara ja han deixat de ser
un títol “Projecte HOPE de Sonrisas de Bombay” per convertir-se en persones
reals. Persones i personetes que lluiten a diari per sobreviure a una de les
proves més dures de les seves vides. Lluiten per sobreviure i deixar
d´ajudar-los ja ens és impossible.
El Dr Nirmal diu unes
paraules en hindi, que no entenem, crec que ens està presentant a les famílies.
La Natasha també parla i arriba el nostre torn de paraula..."glups",
això no ens ho esperàvem... La Núria i jo ens mirem aterrides..finalment em
llenço a parlar “felicitats a tots per aquests fills/es tant preciosos que
teniu. Nosaltres creiem que el Dret a la vida i a la salut, el Dret a
sobreviure és molt important i bàsic, per això, per a nosaltres és molt fàcil
treballar perquè tothom el tingui. El Dret de seguir viu és tant important i
bàsic que no necessiteu donar mai
les gràcies a ningú per tenir-lo, perquè simplement és el vostre Dret” o alguna
cosa així...El Dr Nirmal els hi tradueix al hindi, els pares somriuen i
assenten amb el cap.
El Doctor ens explica
coses sobre el funcionament del Projecte HOPE, que es basa en el suport
socioeducatiu als nens i nenes en tractament i a les seves famílies, suport
essencial per qualsevol família que passa per un tràngol tant dur...però que
esdevé imprescindible en un país com l´Índia, on les coses fàcils es fan
difícils i les dificultats odissees..
Les germanes ens
transmeten la satisfacció del treball que Mumbai Smiles fa a l´Hospital Holy
Spirit, “tant de bo seguim treballant junts durant molts anys, i que cada
vegada ens puguin ajudar més” llavors ens expliquen, orgulloses, el mecanisme
de finançament de l´Hospital que fa que un 80% dels pacients hi rebin
tractament a molt baix cost.
S´acaben els parlaments i
comença la festa! La Supriya, de Mumbai Smiles, reparteix entrepans i pastissos
per tots. “La feina de la Supriya és clau en aquest Projecte”, ens comenta la
Natasha, “ella és el contacte entre els beneficiaris i el nostre equip”. La
Supriya és una dona senzilla i amable que transmet una gran calidesa. Mengem en
silenci, somrient, quan les nostres mirades es creuen amb les dels pares o
mares...els nens ens observen tímidament i no deixen res al plat.
Qualsevol que tingui un
fill o un nebot, o que hagi passat per la terrible experiència del càncer a la
seva família pot imaginar-se el terrible sofriment d´aquestes famílies...mai
oblidarem les mirades plenes d´esperança d´aquells pares i mares que ens
observaven somrients...
Deixem l´Hospital amb les
emocions a flor de pell. La Núria Valls i jo, Núria Crusafont, representant a
les entitats ASA, Indian Sunrises i Mumbai Store de Sabadell, en aquesta petita
expedició al Projecte HOPE, ens mirem més orgulloses que mai per la feina feta
aquest últim any a favor d´aquest Projecte i aquesta ONGD...tots els esforços
han merescut la pena. Res comparat a la lluita d´aquestes famílies, lluita que
de tot cor esperem sigui victoriosa.
19/11/2013
Tornem a les oficines de
Mumbai Smiles, hem quedat a les 11h però arribem abans, la por a que el dens
tràfic de Mumbai ens faci arribar tard, ens ha fet arribat massa aviat cada
dia. Truquem a la Natasha que ens diu: “Pugeu! Com si estiguéssiu a casa
vostra!”
Avui deixem de seguida les
oficines, marxem a una Celebració on, sorprenentment, hi som convidades. El
Balwadi nombre 9 celebra el Dia Internacional de la Infància amb els seus nens
i nenes i les seves famílies!
Aquest Balwadi està situat
en una zona d´edificis construïts pel govern hindi per allotjar a totes les
persones, prèviament desallotjades, d´un Slum. Aquests desallotjaments forçats,
deixa a moltes famílies sense els seus medis de subsistència ja que els allunya
dels seus negocis i els recol.loca en “pisos”, les despeses dels quals, no
poden pagar.
Visitem el Balwadi n.9. Està
molt nét. Aquest fet té una gran importància en el entorn on està situat. Entre
altres coses, el control de la nutrició és bàsica en aquests petits oasis de
color de rosa. Són la base, a partir d´on es desenvolupen, la majoria de projectes d´aquesta ONGD.
Arribem a la celebració. És
ple de nens i nenes amb l´uniforme de Mumbai Smiles, també hi ha les seves
famílies, orgullosos. Els veïns ens miren per les finestres dels edificis,
aquests tipus de celebracions també són una bona manera de fer conèixer els
Balwadis i la tasca de Mumbai Smiles a la resta de la comunitat.
Inaugurem la festa tallant
una cinta de color vermell, cosa que, per cert, mai havia fet però que sempre
havia desitjat fer. Comença l´espectacle! Els nens i nenes dels Balwadis surten
ordenats a l´escenari vestits com els seus idolatrats actors de Bollywood.
Ballen, canten i nosaltres no podem parar de fer fotografies. El Dr Nirmal, que
també ens acompanya, diu “marxem que tinc molta feina”. Ostres quina llàstima
ens hi haguéssim quedat tot el dia.
A la tarda toca visitar el
Projecte SEED de Mumbai Smiles. Observem la classe per aprendre a col·locar-te
un “Sari” segons la ocasió, que forma
part, d´un dels cursos de formació
d´aquest Projecte. Aquests cursos ajuden a les dones, dels Slums d´Andheri Est,
a trobar una feina o a emprendre el seu propi negoci. Això millora la situació,
no només econòmica, de les dones, sinó també, la seva situació social. Educar
una dona és la base del progrés d´una societat, com més tard ens diu el
Narendra, educa una dona i eduques a tota la família...
Les dones escolten molt
atentes a la seva professora, nosaltres també. Uns dies més tard, desprès
d´haver comprat unes teles en un petit
mercat de Jodhpur, descobrim que haguéssim repetit curs segur...
Ens acomiadem de Mumbai
Smiles amb una foto de família, aquesta família que és l´equip de Mumbai
Smiles, que ens ha obert les portes i ens ha fet sentir com a casa. Marxem amb
una molt bona sensació de tot el què hi hem vist, un equip unit, amb ganes de
fer coses, uns projectes que ajuden a persones. En Narendra ens pregunta: “quan
tornareu?”. “Potser a l´Abril” l´hi contestem.
Sortim de l´oficina, faig
un últim cop d´ull al taulell d´anuncis de l´entrada. Hi ha penjat un article
del Diari Sabadell que parla del nostre Sopar Solidari del 25 d´Octubre. Quin
honor. També hi descobreixo uns dibuixos pintats pels nens i nenes del nostre
primer projecte. El dibuix hi diu: “you make this world a better place”.
Abracem la Natasha. Fins aviat amics.
Gràcies al teu suport Indian Sunrises ajuda a finançar el Projecte HOPE de Sonrisas de Bombay. Acomiadem l´any 2013 amb la satisfacció de la feina ben feta i t´agraïm de tot cor la teva col.laboració.
Satisfacció que volem compartir amb tu, perquè, tu també ets part d´aquesta història.
