1 de Desembre, Dia Mundial de la Lluita contra el VIH/SIDA

Les orfes de la Sida a l´Índia. El Yin i el Yang

El Yin:

La Tajasuani va arribar als Orfenats el Juliol d´aquest any. La Tajasuani, té uns onze anys i va perdre els seus pares; ella és una de les milers d´orfes de la Sida d´aquest país.

La Tajasuani, “Taju”, com l´anomenen les seves noves companyes de l´orfenat, va arribar amb una llista molt llarga de noms i nombres de telèfon a la butxaca. La Germana Elis me l´ensenya, “deuen ser parents i amics de la família”, em diu. Una llista llarguíssima de noms en hindi , escrita en una fulla de llibreta, una llista llarguíssima però ningú la ve a veure, la Tajasuani està sola.

La petita Taju no s´adapta als orfenats, vol tornar amb la seva família, troba a faltar a les seves germanes, elles han estat més afortunades, no són portadores del virus de la Sida, segurament van néixer abans que els seus pares s´infectessin. La Taju va néixer en un mal moment i ara fa nosa, fa massa por a la seva família.

Per la majoria de famílies Índies fer front a les despeses d´una malaltia crònica com el VIH és absolutament impossible.  A l´Índia no existeix una sanitat universal gratuïta, “llavors si ens costa tenir menjar tots els dies de l´any com podem pagar la gran quantitat de medicaments que pren cada dia la Taju”, deuria pensar la seva família. “ a més,  la Taju no es casarà mai...qui es voldria casar amb una dona malalta, infectada, que dispersa la mort de només tocar-la?... i si encomana la seva estranya malaltia al petit Aadit!! Qui ens cuidarà quan ens farem grans!!”

Entro a la petita sala d´hospitalització de l´orfenat, “la Taju està allà perquè no es troba gaire bé”, em diuen, “des d´ahir que no para de plorar”, em comenta la germana Elis, “la Taju no parava de demanar-me que truques a la seva tieta, al final la vam trucar... no hagués hagut de fer-ho, la Taju va parlar amb ella: “tieta vine’m a veure”, “No tinc temps!”,   l´hi va contestar ella i va penjar-l´hi el telèfon.

Us diré una cosa, jo tinc quaranta-dos anys i quan no em sento estimada encara ploro, com ho fa una nena d´onze anys per sobreviure a el dolor  de sentir-se rebutjada per la seva pròpia gent, aquells que més l´han d´estimar i protegir...??

La Taju no vol seguir en un món que no l´estima, que no l’entén, que l´hi té por, la seva ànima ha pres una decisió i no menja, no es vol prendre els medicaments, la Taju se´n va.

El Yang:

Les germanes de la congregació “Helpers of Mary” regenten dos petits orfenats a dues hores de Mumbai. En un orfenat hi viuen trenta-quatre nenes i a l´altre trenta-nou nenes portadores del virus de la Sida.

Em trobo al segon orfenat, desprès de visitar les nenes em reuneixo amb les germanes per prendre el te , “chai”, aquesta costum anglesa és una bona oportunitat perquè les germanes m´expliquin històries, històries d´esperança com aquesta:

-“ Recordes la Lipika? Ja ha deixat els orfenats i s´ha casat!! Si, si s´ha casat!! Es veu que hi ha unes webs que et posen en contacte amb altres persones amb VIH del país, és una web per a trobar parella però per persones amb  VIH, oi que és increïble?!. La germana Meena té un somriure d´orella a orella m’entrés m´ho explica. La resta de germanes em miren amb ulls brillants com expectants per veure la meva reacció a la història.

“Doncs bé, la Lipika va trobar un noi que com ella és portador del virus de la Sida i que també rep tractament i  té la malaltia controlada. S´han casat, em diu, estan molt enamorats!”

“Això no és tot! La Lipika ha tingut un fill!. -“Com?!”, dic jo. “Si, si, un fill, un nen, completament sa!! Tal com ho sents!! No és portador del virus!!”.  La meva cara s’il·lumina i les germanes somriuen complagudes.

“El metge del poble, un gran home! L´hi ha estat molt a sobre durant tot l´embaràs i l´hi ha donat la medicació necessària perquè la Lipika no transmeti el seu virus al fetus i aquí tens el resultat un nen completament sa!!”

“T´imagines el què ha significat per la resta de  nenes la història de la Lipika?!”.

Si, m´ho imagino! En una societat en què quedar-se soltera està molt mal vist, que una de les seves companyes hagi trobat l´amor  i hagi pogut crear la seva pròpia família com una persona sana, portar una vida normal amb un fill sa... aquesta història ha omplert d´esperança i alegria aquest orfenat, una injecció d´esperança i de vitamines molt més efectiva que qualsevol píndola.

Aquestes són les dues cares d´una mateixa realitat, el yin i el yang, l´estigma i la ignorància en front de l´esperança i la plena integració en societat.

Ara ja des de Sabadell, rebem notícies de la petita Taju quasi cada setmana. La seva germana gran ja ha acabat els exàmens i la visita freqüentment.

“La setmana passada va venir als orfenats per celebrar el meu aniversari” m´escriu la germana Elis per whatsapp. M´envia una foto seva amb la Taju i la seva germana gran, “la Taju ja menja i es pren la medicació”, em comenta.

Potser l´ànima de la Taju ha canviat d´opinió i ha decidit quedar-se.

Núria Crusafont

Indian Sunrises

Ja ha passat un mes del nostre viatge a Mumbai on vàrem poder visitar els Orfenats, que acullen una setantena de nenes amb VIH  i el Projecte HOPE, d’oncologia pediàtrica, de Sonrisas de Bombay.

Per nosaltres és molt important fer aquestes visites, no tant sols, a nivell personal,  si no també,  per tal de poder donar-te el nostre testimoni i posar una mica d’ordre en “el calaix” d’objectius per el pròxim any 2017.

Visita als Orfenats de Mumbai:

Si segueixes a Indian Sunrises des dels seus inicis sabràs que, a l’any 2011, la nostra entitat entra en contacte amb dos orfenats situats en una petita població a dues hores de Mumbai. Aquests orfenats estan regentats per la congregació de Germanes “Helpers of Mary” i actualment acullen a una setantena de nenes portadores del virus de la Sida.

Indian Sunrises fixa tres objectius principals per tal de garantir la supervivència d’aquestes nenes: Seguiment, Suport Emocional i Nutrició

Desprès de les nombroses visites a aquests orfenats, els últims anys, incloent-hi l’última visita, aquest mes d’octubre 2016, Indian Sunrises conclou que, les Germanes han assolit aquests tres objectius amb èxit i per tant reafirmem i ampliem el nostre suport econòmic a aquestes dues cases d´acollida, fent d’aquest projecte “l’ànima” de la nostra entitat, és a dir, que la major part de diners recaptats per Indian Sunrises seran destinats a aquests dos orfenats, per tal que, les Germanes puguin seguir amb aquesta bona tasca.

Valorem molt positivament la nostra visita a aquestes cases d´acollida, que és com les Germanes els hi agrada anomenar els orfenats, ja que són unes noves llars per aquestes nenes. Ens trobem amb unes nenes amb un aspecte molt sa, alegres, han crescut moltíssim!! Totes les nenes estudien en escoles a fora de l’orfenat, cosa que ens sembla importantíssim per tal de lluitar contra la segregació i l’aïllament associat a aquesta malaltia, en una societat com l’Índia, on encara hi ha un gran desconeixement d’aquesta malaltia i conseqüent estigma cap aquests malalts.

Les nenes reben a diari la seva medicació antirretroviral, administrada pel govern de manera gratuïta i se les educa per ser autosuficients, és a dir, que totes les nenes coneixen molt bé les píndoles que s’han de prendre cada dia, assegurant així una bona adhesió al tractament, evitant les resistències a la medicació, quan visiten els seus familiars per les vacances i en un futur, quan marxin dels orfenats.

Les Germanes tenen una visió positiva i esperançada del futur d’aquestes nenes, lluitant cada dia per tal que puguin convertir-se en dones adultes autosuficients i aprenent a viure amb la malaltia.

 

Les Germanes creuen en la supervivència i la integració d’aquestes nenes en la societat, tot i que ens parlen d’obstacles com la lentitud dels protocols mèdics dels programes governamentals o el fort estigma social ,que fa que, moltes d’aquestes nenes siguin rebutjades pels seus propis familiars, provocant greus problemes en la seva salut mental, sent aquest punt, en el que creiem que encara s’hi ha d’incidir més per tal que puguin rebre un suport socioemocional més complert.

 Indian Sunrises també creu que aquestes nenes poden a arribar a ser adultes preparades i tenint la seva malaltia controlada. És per això que, en la nostra última visita, vàrem fer una donació de 66.000 rupies (una mica menys de 1000€ pel canvi d´euros a la moneda Índia) a cada orfenat per tal de millorar aspectes com la Nutrició, l´Educació i el Tractament Mèdic d´aquestes nenes.

Visita al Projecte HOPE de Sonrisas de Bombay:

Que un nen o nena pateixi una malaltia tant greu com el càncer és,  de per si,  un fort impacte per una família, però, en una societat com l´ Índia on no existeix una sanitat universal gratuïta pot representar la destrucció econòmica i social de moltes famílies vivint sota el llindar de la pobresa.

Aplaudim i seguim donant suport al Projecte HOPE, d’oncologia pediàtrica,  d´aquesta ONG, que ara, per tal d´arribar a més nens i nenes i a més famílies, vivint aquesta tràgica situació, donen suport socioeconòmic a famílies, d´un nou Hospital Infantil, el WADIA de Mumbai, l´únic hospital especialitzat en pediatria de tot el país, a on hi arriben famílies de tots els estats de l´Índia: https://www.facebook.com/BJWHC/?fref=ts

Seguirem doncs, donant suport econòmic a aquest Projecte, amb una nova donació aquest mes de Desembre 2016.

Together we can reach the sun